Un dels conflictes importants que patim les dones quan esdevenim mares és la dicotomia entre estar amb la criatura o anar a treballar. Especialment contradictoris són els sentiments com Vull tornar a la feina per què m’agrada, o perquè la necessito, i Vull estar amb el meu bebè i sento que és important que no ens separem.
Malgrat les iniciatives per canviar les lleis actuals al nostre país, les mares i treballadores hem d’empescar-nos una solució familiar pròpia.
Una síndrome d’abstinència
A la societat on vivim se’ns empeny ben aviat a tornar a ser les d’abans i a promoure l’autonomia de les nostres criatures, sense comprendre massa el binomi mare-bebè, ni la naturalesa d’aquest vincle, ni molt menys els canvis fisiològics que les dones experimentem i pels quals mai més no tornarem a ser les mateixes.
Quan un bebè neix, el cervell de la mare s’inunda d’oxitocina i això promou la segregació de dopamina, substància química del plaer i la recompensa. Els neuropsicòlegs han descobert que l’amor maternal s’assembla molt a l’amor romàntic, a nivell del cervell. En alletar, el cervell de la mare rep un reforç extra que afavoreix el vincle: les hormones alliberades en aquest alletament i pel contacte pell amb pell exciten el cervell matern per a crear noves connexions. Moltes mares experimenten un veritable síndrome d’abstinència quan estan físicament separades dels seus bebès, i senten por i ansietat.
Això mateix passa quan la mare ha de tornar a la feina: a casa, els fluxos d’oxitocina inundaven el seu cervell cada poques hores, però a la feina aquest flux s’interromp, perquè l’oxitocina es manté entre una i tres hores al torrent sanguini i el cervell, contribuint també a reduir l’estrès. Una solució possible passa per extreure’s la llet a la feina, cosa que també fa segregar oxitocina i permetrà al bebè nodrir-se de llet materna, i compensar l’absència a casa, en contacte amb el bebè.
Així doncs, quan esdevé mare, el cervell de la dona canvia, tant de forma estructural com funcional: es creen noves pistes neuroquímiques al cervell, ajudades per l’oxitocina, que fan canviar les motivacions de la dona. Alhora, com més intensament fem alguna cosa, més cèl·lules assigna el cervell a aquesta tasca. Per tant, mai no tornem a ser les mateixes, per sort.
La famosa independència i altres canvis
Des del punt de vista del bebè i de les seves necessitats, l’ideal seria estar amb la mare sempre, fins que ell o ella decideixi començar a exercir aquesta autonomia o independència: com diu Carmela Baeza, metgessa, sexòloga i IBCLC, la independència s’ha de voler. La independència imposada no és tal independència, sinó més aviat una separació. Però la majoria de dones no podem o no volem prescindir d’altres aspectes de la nostra vida, com ara la nostra professió. Llavors, què podem fer?
Durant l’embaràs, moltes dones van canviant la percepció de la seva feina, tant per aquestes transformacions químiques a nivell cerebral, com perquè valoren que han de tenir cura d’un ésser menut i dependent, i senten una gran responsabilitat. La maternitat és una oportunitat per a revisar la nostra vida laboral i preguntar-nos si ens agrada el que fem, quina és la nostra necessitat real de treballar, o si hi ha altres formes d’aportar ingressos a casa. La societat en què vivim no aprecia l’exercici professional a temps parcial, i veu com un retrocés que la dona s’ocupi de la criança, cosa que ens dificulta trobar possibles alternatives.
En el pla econòmic també estem acostumades i acostumats a un determinat nivell de vida i, fins a quin punt estem disposats i disposades a canviar les nostres prioritats i les nostres despeses? Per altra banda, ens costa d’acceptar que quan una part de la parella assumeix la feina de casa i la cura del nadó, l’altra pot treballar a fora i aportar els recursos econòmics.
Receptes? No, alternatives!
Les situacions de les dones i les parelles són molt diverses i no hi ha receptes aptes per a tothom: hi ha dones soles, dones que treballen de forma autònoma, dones que reben moltes pressions, sense suport familiar i social; altres dones sentim que si deixem la feina abandonem el tren professional i que després no podrem recuperar-lo.
El més important en aquest conflicte és poder considerar les alternatives existents en cada cas, i sentir-se prou satisfeta amb l’ escollida. Per això, quan valorem totes les opcions i ens fem responsables de la solució triada, apreciem que és la millor possible per a nosaltres i el nostre bebè, acceptant-la i vivint-la amb més tranquil·litat.
Fent mans i mànigues...
- Si pots preveure-ho, estalvia abans de quedar-te embarassada.
- Acumula tot l’atur possible, i cobra’l després.
- Planteja’t l’opció d’un préstec, valorant les condicions per a retornar-lo.
- Simplifica la teva vida, per reduir despeses prescindibles.
- Calcula bé els costos d’anar a treballar i els de no fer-ho: potser per pocs guanys no et paga la pena ni a tu ni a la criatura.
- Valora amb la parella una possible combinació d’horaris laborals, per fer-vos càrrec del nadó de forma alternada.
- Sospesa totes les opcions possibles, però no menystinguis la teva veu interior, més intuïtiva: et pot conduir a solucions inesperades.
- Sigues flexible i estigues oberta a fer els canvis i reajustaments necessaris sobre l’opció triada.
Cristina Silvente és psicòloga perinatal a Titània.
CONTACTE: www.cristinasilvente.com www.titania-tasco.com
PER SABER-NE MÉS: Ernie Zelinski, El Placer de No Trabajar. Gestion 2000.com.
Naomi Stadlen, Lo que hacen las madres. Urano, 2005.
Podeu llegir la versió íntegra d’aquest article al núm. 28 de la revista Viure en família (setembre – octubre – novembre 2008).
|