Doules: la maternitat (ben) acompanyada Escrit per Isabel Vidal i Anna Ortiz el 13-10-2009 /
Actualitzat el 28-10-2009 /
Lectures 883 Envieu-lo a un amic / Imprimir
Són a prop de les mares durant el primer temps de la maternitat, donant-los suport emocional i ajuda pràctica, i acompanyant-les en el seu camí personal.
(...) Els recursos mèdics i tecnològics ens aporten una seguretat externa evident. Però és el respecte que obtenim per les nostres necessitats i decisions personals el que ens dóna una autèntica seguretat interna. Amb atenció mèdica, però sense seguretat emocional, podem estar correctament ateses, però internament perdudes. Amb seguretat externa i també interna és com podem endinsar-nos en la maternitat amb confiança, trobant la nostra pròpia manera de viure aquesta experiència profundament transformadora.
La tasca de les doules parteix d’aquesta necessitat d’acompanyament femení durant les etapes de l’embaràs, el part i el postpart, com a factor de seguretat interna, tal com afirma la Organització Mundial de la Salut , i estudis científics recents que confirmen un millor desenvolupament del part quan la mare compta amb l’acompanyament d’una doula .
A casa nostra, en els parts hospitalaris es contempla la presència d’un únic acompanyant, i això limita la presència de les doules, tot i que hi ha algunes diferències depenent dels centres. En el cas d’un part a casa, es comptar amb la doula en tot moment.
Cuidar la mare
Les mares hauríem de poder tenir resoltes les necessitats bàsiques d’alimentació, descans i cura personal, per sentir-nos en lloc segur. Aquestes condicion ens permeten travessar l’esgotament, la inseguretat i l’ambivalència de sentiments, reconèixer la nostra capacitat intuïtiva per a la criança i a trobar una manera personal de viure la maternitat amb confiança i alegria.
Una mare desbordada per exigències i reclams aliens al seu fill, o envaïda per visites i consells externs, pot tenir més dificultats per recuperar-se, per establir un vincle saludable mare-fill i per viure el postpart sense que esdevingui traumàtic. En canvi, la mare que és atesa i cuidada, pot submergir-se en l’atenció i la cura del seu bebè amb la intensitat pròpia del primer temps. Només acompanyades d’aquesta manera ens podem deixar anar i abandonar-nos a tot el que ens passa amb l’arribada d’una criatura.
Acollir el que no veiem
Paraules o gestos poc sensibles durant una situació de gran vulnerabilitat com el moment del part poden determinar la vivència que en tenim, i deixar una forta empremta posterior. Malgrat que la recuperació física pugui ser relativament ràpida, una complexa barreja de pensaments, emocions i estats anímics poden quedar latents i sense referents vàlids.
La doula pot acollir els dubtes, neguits i sentiments confusos, tant els concrets com els que les mares no podem reconèixer soles; és una bona escoltadora, i facilita un espai de confiança, confort i afecte, on és possible expressar-ho tot perquè no és qüestionat ni jutjat, sinó acollit, legitimat i retornat a la mare com una informació valuosa sobre el seu procés personal. La doula és hàbil fent les preguntes adequades per permetre que aflorin les vivències que les mares recents necessitem integrar i que no podem posar en paraules.
(...)
Les doules a la pràctica
. La doula té formació i experiència en la maternitat en totes les seves etapes: embaràs, part, postpart, alletament, cures, primera criança. Sol formar-se en seminaris i cursos especialitzats impartits per professionals reconeguts. Actualment, cap país de la CEE no compta amb una titulació reglada.
. Ofereix ajuda pràctica, acompanyament, suport continuat, contenció emocional i temps disponible.
. No realitza cap tasca d’atenció médico-sanitària. Les seves competències són l’atenció de les necessitats de confort i les necessitats emocionals de la mare , ocupant-se de les qüestions logístiques i domèstiques necessàries perquè la mare es pugui dedicar plenament i en millors condicions al seu bebè.
. Té cura de la díada mare-bebè, però la seva atenció pot incloure tots els membres de la família immersos en el procés: no ocupa el lloc del pare, sinó que afavoreix la seva participació, facilitant la comprensió del que està passant .
. Respecta profundament l’estil de vida i les opcions de criança de cada família, donant confiança i suport al seu camí personal, perquè el visquin de la millor manera possible.
. Comptar amb una doula no és una garantia de part ideal, però sí d’acompanyament permanent i amorós a la mare, sigui el que sigui el que succeeixi.
. És un recurs personal amb una àmplia disponibilitat (sabíeu que podeu trucar la vostra doula a qualsevol hora de la nit?).
. La doula ofereix un servei professional, i cal informar-se de la seva experiència, disponibilitat, tarifes, possibilitats de desplaçament. Durant el servei, forma part del delicat procés de naixement d’una família; per això, més enllà de la seva formació, cal valorar-ne la qualitat personal, l’empatia i el grau de confiança que la mare hi pot establir.
. Una doula no és un luxe. Laura Gutman ho explica així: “Per què esperar fins el límit de les nostres capacitats? Hauríem de poder sol·licitar una doula a l’hospital després del naixement, o en tornar a casa. Quan l’home reprèn la seva feina i sentim créixer un pànic sord impronunciable. Quan apareix la por o la sensació de perill. Quan el nadó plora i no és possible calmar-lo. Quan els pits ens fan mal, quan tenim ganes de plorar i plorar. Quan la solitud ho envaeix tot. Quan no sabem a qui preguntar o desconfiem dels consells. Quan sembla que ho estem fent tot a l’inrevés. Ring, ring, una doula a domicili, si us plau, ara mateix!”.
Isabel Vidal i Anna Ortiz són doules.
CONTACTE: www.doula.cat www.doulasbarcelona.org
Per saber-ne més: www.doulasbarcelona.org www.maresdoules.org
Goer, Henci. Guía de la mujer consciente para un parto mejor. OB STARE, 2008 Gutman, Laura. La maternidad y el encuentro con la propia sombra. RBA, 2006 Gutman, Laura. Puerperios y otras exploraciones del alma femenina. RBA, 2007
Podeu llegir la versió íntegra d’aquest article al núm. 29 de la revista Viure en família (desembre 2008 – gener – febrer 2009).
Envieu-lo a un amic
Imprimir
RETROCEDIR
Afegir a Favorits
