La paraula menstruació ve del llatí mens: mes, que deriva de l'arrel indoeuropea me, relacionada amb lluna i mes (en anglès moon i month) i també amb medir (els cicles de la lluna van ser una de les primeres mesures del temps). Se sap també que, quan un grup de dones viuen i treballen juntes, acostumen a menstruar en el mateix moment, sigui amb la lluna nova (el més comú) o amb la lluna plena.

A la cultura occidental moderna, les noies viuen la seva primera menstruació d'una manera força solitària, sobretot perquè no hi ha rituals per a acompanyar un fet com la menstruació que es considera, en sí mateixa, un inconvenient i una molèstia que preferiríem poder-nos estalviar. La primera vegada arriba, doncs, amb una barreja de vergonya, trivialitat, a vegades falta d'informació i, quasi sempre, de reconeixement del que està succeint en el cos i en les emocions. Alhora, sol haver-hi il·lusió, curiositat, excitació, orgull, confusió, por, tristesa i pena. Totes les noies poden saber, intuïtivament, que alguna cosa s'està morint -la seva infantesa-, i que s'obre un món nou i desconegut, que l'apropa a la vida adulta. Aquest trànsit mereix ser acompanyat perquè, en els moments de transició en la vida, com el naixement, la mort, els éssers humans necessitem reconèixer i honorar aquests canvis en el nostre entorn social amb algun tipus de ritus.

El valor que donem a la primera menstruació està relacionat amb el que ens donem com a dones. Sempre portem la memòria d'aquesta experiència amb nosaltres, i té una influència profunda sobre la nostra autoestima i la nostra salut. Per això, hi ha una creixent voluntat de que les nostres filles, que les nenes de la propera generació, visquin aquesta etapa d'una manera diferent, més plena de sentit, i que se sentin més acompanyades. Com més valorada sigui la menstruació en la nostra vida familiar, millor preparades es sentiran les nostres filles per al dia que arribi la seva primera regla.

Conèixer-la i valorar-la

El cicle mitjà de cada dona és de 29,5 dies, exactament el mateix temps que triga la lluna en girar al voltant de la Terra.

Els cicles de la natura -les estacions, la lluna, el sol- estan reflectits dins del cos de la dona. La menstruació no només és símbol de la seva fertilitat, de la seva capacitat de gestar vida, sinó també de la seva connexió amb la terra. A cada cicle, preparem, ovulem, i menstruem, netejant el nostre úter i renovant-nos per preparar el cicle següent. Valorar aquest procés inclou valorar els senyals i estats anímics que l'acompanyen, i que són únics i diferents en cada dona.

En algunes comunitats on les dones menstruaven alhora, durant aquest període es retiraven a un lloc especial a passar la seva sagnada, mentre els homes i les dones grans feinejaven. Es considerava un temps en què la dona es trobava en el seu estat més espiritual, i es considerava adequat que descansés.

Majoritàriament vivim en una societat altament masculina i lineal, on la realitat laboral i individualista fa molt difícil que les dones descansin durant uns dies al mes, com sovint els seus cossos demanen, o que puguin donar-se, almenys, una atenció adequada a les seves necessitats durant aquests dies. També és una oportunitat per a donar-nos suport entre les dones i rebre'l de les nostres famílies; això facilita el reconeixement de la necessitat de retirar-nos, per dins o per fora, una vegada al mes, alentir el nostre ritme i atendre el del nostre cos, i poder reconèixer aquest període com un estat especial.

Sophia Style és doula especialitzada en temes de dones i rituals de transició.

Gray, Miranda. Luna roja : Los Dones del Ciclo menstrual. Gaia Ediciones, 1999.

Northurp, Christiane. Cuerpo de Mujer, Sabiduría de Mujer. Urano, 1999.

 

---

Podeu llegir la versió íntegra d’aquest article al núm. 15 de la revista Viure en família (juny 2005).